Qui no coneix ca'l Sarier al poble?. Almenys les persones de més edat sí que hem anat alguna vegada a comprar espardenyes, corda, barrets o cabassets d'espart. Esta casa-tenda la coneixem "de tota la vida". I així és, perquè Enrique, l'actual propietari, ja pertany a la tercera generació de la família que es dedica a vendre estos estris (en 1850 se sap que ja existia).
Sarier deriva de la paraula sària: una espècie de gran capa de càrrega amb dos bosses per costat que es posava damunt les burres o matxos per posar els cànters plens d'aigua o qualsevol altre objecte.
En l'actualitat, el propietari obri totes les vesprades i dissabtes de matí, més per amor cap a l'ofici de la família, que per negoci. I és que amb la desaparició progressiva d'una societat bàsicament agrícola, estos productes han deixat de tindre utilitat. Segurament amb ell, desapareixerà l'últim sarier al poble.
En l'actualitat, el propietari obri totes les vesprades i dissabtes de matí, més per amor cap a l'ofici de la família, que per negoci. I és que amb la desaparició progressiva d'una societat bàsicament agrícola, estos productes han deixat de tindre utilitat. Segurament amb ell, desapareixerà l'últim sarier al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada